Porto quasi un any sense actualitzar això. No hay mal que por bien no venga (aquesta expressió té traducció al català ?)així se positivament que no em llegeix ningú.No és que abans em llegís molta gent,ans al contrari, pel q se, hi havien entrat 4 gats,o potser 3 doncs un més q gat era guilla, però com va dir en Pep Guardiola per explicar una cosa que no tenia fàcil explicació (o no es podia donar)és una qüestió de feeling. És a dir, pq m´estic complicant, q ara tinc la sensació de q puc tornar a escriure amb llibertat i això em motiva a fer-ho.
Durant aquest temps sempre pensava q havia d´escriure una entrada al blog, sempre en tenia la intenció però mai ho feia, mai trobava el moment.Però no penseu q m´he estat un any amb els braços creuats, tot el contrari.En aquest lapse de temps he viscut vàries experiències interessants(també d´aborrides, i alguna de la que m´arrepenteixo, no todo el monte es Oregano ,i això, te traducció també al català? No tota la muntanya és farigola ?)Anyway, he estat a la Xina i al Tibet, he pujat al Cadí pel pas dels Gasolans, he estat un parell de vegades a un lloc meravellós i diferent, Lanzarote, he conegut,no en sentit bíblic però si en persona, a gent que tenia moltes ganes de conèixer, he deixat de fumar (porto 27 dies i encara no he matat a ningú), he anat a un concert de Metallica ( i a davant de tot !!), per fi he vist el Retaule de Sant Ermengol, i moltes altres coses que no explicaré, algunes pq encara no s´han confirmat. Per això aquesta entrada és diu to intend,pq sempre tenia la intenció de escriure, però mai ho feia, i també pq no dir-ho pq sempre tenia ganes de deixar de fumar, però tampoc m´hi posava del tot.
No vull acabar aquesta entrada sense parlar d´una exposició de pintura que he vist fa poc a Bcn. La fan al museu Picasso del carrer Montcada, i està en cartell fins a mitjans de setembre.No us la perdeu !! (Veu en Off. Pq si dic que torno a escriure pq ara se que no tinc lectors i això em desbloqueja, em dirigeixo contínuament als teòrics lectors ? Doncs ves a saber, una contradicció més, de les que la vida n'és plena.). La exposició repassa la obra d´en Kees van Doguen, un pintor francès d´origen holandès de la època de les vanguardies. En la exposició definien la seva obra com la d´un fauvista conegut pels seus retrats sensuals i de colors estridents.
A mi em van atrapar varis dels seus quadres, però especialment aquest, el Tango del Arcangel. Bé, disfruteu del quadre i aneu a la exposició.
Salut,
